15è aniversari

L’any 2015 el Cor de Noies de Matadepera va celebrar el seu 15è aniversari d’una manera molt especial: enregistrant el seu primer videoclip!

Una cançoneta nova de lladres

Laia Pedrol, arranjament i percussions
Guida Sellarès, acordió diatònic
Pep Coca, contrabaix
Jaume Sala, direcció musical

So, Pau Vinyoles
Imatge, Míriam Vila, Xavi Buxeda i Joel Kashila

Enregistrat a Mura el 7 de febrer de 2015


15 anys del Cor de Noies de Matadepera

Volem compartir amb vosaltres aquest text tan especial que ens va escriure la Cristina Morral, ex-cantaire del Cor, en motiu del 15è aniversari:

“Tibeeeeeee, Zangalewa! Tibeeeeee, Zangalewa!”

El crit de l’Ariadna ressona en una petita classe de l’Escola Ginesta, ara cedida a l’Institut de Matadepera, que amb prou feines té el nom i un parell de mòduls prefabricats en un descampat que fan la funció d’aula.

“Zamina mina héhé, Wakawakaéé é, Zamina mina zaaangaléwa, Ana wahaa”

Nois i noies responen al cant, una cançó africana que el Jaume Sala, professor de música de l’Institut ensenya als alumnes de 3r d’ESO. Som a l’any 1999, primer any d’implementació de l’Eduació Secundària Obligatòria i primer any de l’IES Matadepera, amb alumnes provinents de la Ginesta, de l’Escola Montcau-la Mola o d’escoles de Terrassa. Es respira il·lusió, aire fresc i sorgeixen molts projectes. Aquesta aula de música és la llavor del Cor de Noies de Matadepera i com molts recordareu, el cant africà esdevé un himne al Cor.

Sota la direcció de Jaume Sala, el Cor de l’IES va començar a reunir-se als migdies com una activitat extraescolar per complementar la formació musical de les alumnes, però no només va ser això, sinó que va esdevenir un espai per cantar, riure, fer amistats, compartir experiències i emocions.

Tot i que les cantaires han anat canviant, Sala ha seguit a la direcció del Cor de Noies, que enguany celebra 15 anys. No ha estat fàcil arribar fins aquí.Cantar entusiasma, emociona, uneix, representa i la veu és un dels canals expressius més rics que una persona posseeix. No es tracta només de saber cantar, és tracta de tenir ganes d’aprendre, de ser constant i sobretot, sentir com la música et desperta emocions. Però formar part d’un grup també significa compromís, per respecte a tu i els que t’envolten. El Cor és un treball d’equip, on l’harmonia s’aconsegueix a través de totes les diferents veus, on els aplaudiments al final del concert són el resultat de la suma de l’esforç de tots.

De l’Institut es va passar als assajos al Casal de Cultura i a la incorporació de noies de fora de Matadepera, que vénen a cantar des de Terrassa, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, Castellar del Vallès o fins i tot de Sant Celoni. Dels concerts del pati de l’escola al Festival de Música de Matadepera, a Barcelona, Cardedeu, Arenys de Mar, el País Basc o Maripafarr.

Un dels grans atractius del Cor de Noies és el repertori, doncs Jaume Sala sempre ha treballat per donar aquest toc diferencial, experimentant, més enllà del repertori clàssic, buscant cançons populars catalanes, europees, llatines o africanes i adaptant-les a veus blanques. Els darrers espectacles del Cor, “13 cançons d’aquí la vora”, “Soleriana” (en homenatge al músic Toti Soler) o “Vestides de nit” han estat un èxit de públic arreu de les poblacions on s’ha actuat.

No hi hauria prou espai per enumerar cada una de les cançons que el Cor de Noies ha interpretat al llarg d’aquests 15 anys, però hi ha algunes que han perdurat, que s’han passat de generació a generació i que gent del públic se sap també de memòria, com el “Goodnight, sweetheart”, “A primera vista”, “Alfonsina y el mar”, “Jerusalem d’or” i la suite hebrea, “Joy”, la dolça “Mama”, que sempre ens fa emocionar o “L’hostal de la Peira” i “La cançoneta nova de Lladres”, més coneguda com a “Dumdali”.

Ens aquests darrers anys el Cor ha canviat molt de colors, de veus, d’estil i sobretot de cantaires. Formar part del Cor de Noies és una experiència que es porta al cor, que t’acompanya al llarg de la vida i que emociona quan sorgeixen les notes que inicien una cançó s’ha cantat. És la petjada que han deixat la Núria, la Mariona, l’Anna, la Marta, l’Estel, la Gisela, la Sara, la Meri, la Carola, la Cristina, la Maria, la Mar, la Montse, la Mireia, la Clara i tantes, tantes altres cantaires… i el Xavi, que ha cantat amb elles infinitat de vegades. Cada una de les noies que ha passat pel Cor ha deixat un trosset de sí mateixa, una veu, un record i s’ha fet seva una cançó, com la que balla la “Cançó del Mariner” el dia del seu casament o com la que ha tingut fills i canta la “Cançó de bressol per a una princesa negra” per adormir-los.

Cristina Morral

Ex-cantaire i Cofundadora del Cor de Noies